Tecnologia solidària

Les entitats dedicades a la solidaritat sovint basen la seva força en l’activitat voluntària de la gent que els fa costat, utilitzant mètodes clàssics de comunicació i difusió que tenen un abast limitat. Els mitjans de comunicació, especialment els audiovisuals, i internet estan contribuint a fer córrer la tasca d’aquestes entitats. Però el món de la comunicació ara disposa d’eines molt poderoses que poden contribuir, encara més, a donar a conèixer i potser a sumar encara més acció solidària. Aquest és el cas, per exemple, de les publicacions digitals que permeten jugar amb la força de la imatge i la interactivitat amb el lector per fer més atractiu el contingut.

MOCKUP_MEMORIA_BANC_ALIEMNTS_2014

AT Comunicació col·labora des de fa anys amb el Banc del Aliments. Continua llegint

Què és el que veus?

Ha passat gairebé un segle des que el pintor surrealista belga, Renne Magritte, va plantejar un  dubte filosòfic amb el famós quadre de la pipa i la inscripció: “ceci n’est pas une pipe”. Tenia tota la raó i ara, 90 anys més tard i en plena era de la imatge encara ho veiem més clar. La publicitat, el disseny, la comunicació en definitiva, ens ajuden a fer-nos una idea de com és un producte. Però la foto, el dibuix – tal i com deia Magritte – és només una representació de l’objecte, no és l’objecte.

imatge de Wikipedia.org

imatge de Wikipedia.org

Però, anem una mica més enllà. I l’objecte? Té el nom que li toca?  Aquest és el cas, per exemple, del “ratolí”  . Es va inventar com a eina de suport per fer més fàcil i pràctic l’us dels ordinadors. Els primers, tenien una forma més aviat rectangular però amb les vores arrodonides, i anaven connectats a través d’un cable a la CPU. El conjunt recordava la forma d’una rata petita i, d’aquí, el nom ja universal de ratolí (traducció literal del terme original “mouse”).  Continua llegint

Navegar sense pagar

Una de les coses imprescindibles a fer, quan preparem un viatge a l’estranger,a més de la maleta i tenir a punt el passaport, és repassar la configuració del nostre mòbil o tauleta. Més d’un s’ha endut un bon ensurt en forma de factura astronòmica de la companyia telefònica per no haver desactivat la itinerància de dades.

Doncs, bones notícies! Aquest problema, s’ha acabat. O, més ben dit, haurà desaparegut el desembre del 2015. Per fi la Unió Europea ha decidit posar-s’hi i acabar amb el que una gran majoria d’usuaris considerem una pràctica abusiva i una limitació de les possibilitats d’estar connectat i comunicar-se lliurement.

Segons expliquen diversos mitjans de comunicació, l’eliminació els recàrrecs en trucades i servei de dades s’ha aconseguit després de 6 anys de discusions entre la Comissió Europea i les companyies telefòniques. Aquestes afirmen que el final del conegut roaming els suposarà perdre un 2% dels seus ingresos, uns 5.000 milions d’euros en total. Però el resultat d’una enquesta feta a prop de 28.000 ciutadans europeus arriba a la conclusió que, en realitat, les operadores de telecomunicacions guanyaran uns 300 milions de clients amb l’alliberament de la itinerància de dades.

Usar mòbil a l'estranger

Actualment, la gran majoria d’europeus limiten l’us del mòbil quan surten del seu país. Segons l’Eurobaròmetre, el 94% de ciutadans tanca el servei de dades del telèfon quan viatja per Europa. Això deixarà de passar amb l’entrada en vigor de la nova normativa europea. De fet, aquesta mesura, expliquen a Brussel·les, forma part d’un Reglament que proposa tenir un “continent connectat” en l’àmbit de les telecomunicacions. Diuen els eurodiputats que el principal objectiu és “apropar els ciutadans a un autèntic mercat únic de les telecomunicacions en l’àmbit de la Unió Europea”. Aquest Reglament, però, encara està en fase de negociació. Continua llegint

Viure en 3 dimensions

Hem sentit moltes vegades que la realitat sempre supera la ficció. Novel·les visionàries com les d’en Juli Verne i Orwell o ficcions cinematogràfiques com Terminator van passar a la història com a històries molt imaginatives però, al cap dels anys, les hem vist fetes realitat i fins i tot superades.

Actualment, s’està perfeccionant, encara més, un giny capaç de fabricar gairebé qualsevol cosa. Les impressores 3D.

Aquest mes de febrer vàrem poder veure en directe com una d’aquestes màquines és capaç de fer rèpliques d’ella mateixa. La sala Vinçon de Barcelona va acollir una exposició que es muntava i creixia tota sola cada dia gràcies a les impressores RepRap BCN3D+. El muntatge, pensat i dirigit pel dissenyador, Diego Ramos Carrascosa, es basava en veure com una impressora 3D anava fabricant les peces necessàries per muntar una màquina idèntica, a més dels suports expositius.

Segons expliquen a Vinçon, “la flexibilitat en el procés de fabricació permet a aquestes impressores la producció de peces a escala domèstica i industrial a baix cost i en un temps reduït. Aquesta capacitat de producció juntament amb el fet que les impressores estan formades per peces de plàstic, dóna peu a que una impressora pugui produir els elements necessaris per a clonar-se a si mateixa”.

foto impressora 3DÉs l’exemple més recent del que és capaç de fer una impressora 3D. Aquestes màquines funcionen com les impressores que coneixem però, en comptes de tinta dipositen el material amb el que hem omplert els cartutxos en capes. D’aquesta manera apareix l’objecte que volíem fabricar. Continua llegint

Orquídia radiant, el color de moda el 2014

Quin és el color de moda aquest any? Aquesta és una pregunta habitual. Com és que un any estan de moda els tons blaus, o liles o el taronja?

La corporació nortamericana, Pantone, inventora del sistema Pantone Matching System, el codi universal de colors, es dedica a fer estudis anualment sobre diversos aspectes que influencien el comportament social, econòmic i, fins i tot de l’estat d’ànim de la gent. El resultat de l’estudi és un color concret. I per què ho fan? Segons defineixen ells mateixos, “el color és present a totes les àrees del disseny, és una expressió d’un estat d’ànim, una actitud, per part dels consumidors”.

Aquesta empresa, gurú mundial del color, difón arreu les decisions que pren l’Autoritat Internacional del Color (ICA). Es tracta d’un grup de 15 professionals de diferents disciplines i, entre els quals, hi ha la pintora catalana, Pepa Poch, que es reuneix un parell de vegades cada any a Londres. És en aquestes trobades on es decideix quina serà la paleta de colors de les properes temporades. De fet, treballen a 2 anys vista perquè tothom tigui prou temps per adaptar els seus productes a les noves tendències de color.

Continua llegint