Tots som Charlie

La pàgina principal a la web de Charlie Hebdo avui és un enorme llençol negre on només es llegeix “Je suis Charlie”. Aquesta llegendària publicació humorística francesa està intentant refer-se de la tragèdia després de la mort de 12 professionals i una dotzena més de ferits com a conseqüència d’un atemptat terrorista.

Tothom recorda quan els extremistes de l’islam van condemnar aquesta revista per haver pubicat una vinyeta humorística sobre Mahoma. La llibertat d’expressió hauria de ser un dret inherent a l’ésser humà i inqüestionable. Avui, més que mai, tots els qui defensem les llibertats en general i respectem la vida pel damunt de tot, ens afegim al crit: tots som Charlie.

nous_sommes_tous_charlie_atcomunicació

Estem ATabalats!

Tempus fugit deien els romans. Aquesta expressió que ha perdurat al llarg del temps, és ara una llosa que tots portem al damunt. Quantes vegades hem sentit algú comentant que el dia hauria de tenir més de 24 hores per poder enllestir tot el que hem de fer? Ara, a més, el món 2.0 ens ha situat en una mena de remolí amb allaus d’informació i milers de possibilitats de fer coses noves, activitats diverses la majoria de les quals, són interessants, criden l’atenció i ens ve de gust de provar. Tenim inquietuds, aficions, capacitat creativa i moltes ganes de participar, opinar, proposar,… Però, d’on treiem el temps per fer-ho tot?

Estem Atabalats!

Un grup de gent relacionada amb AT Comunicació, professionals de la cosa creativa en disseny, fotografia, comunicació, etc , gent que tenim la sort de treballar en el que sempre ha estat la nostra vocació, ens hem proposat de buscar aquest temps, de dedicar estones a desmelenar-nos i donar a conèixer les nostres opinions personals sobre l’actualitat i la realitat del món que ens envolta i implicar-nos en activitats culturals i creatives. Neix el col·lectiu ATabalats. Continua llegint

Publicació digital amb Aquafadas

Hem explicat en posts anteriors la nostra especialització en publicacions digitals i les diferents eines que estem utilitzant. En aquesta ocasió, volem explicar-vos el cas d’una publicació digital pel Banc Sabadell que vàrem crear amb el sistema de publicacions digitals Aquafadas.

GUIA-DE-PENSIONS-IPADEs tracta d’una app, disponible pels sistemes IOS i Android, tant per smartphones com per tauletes, que ofereix tota mena d’informació sobre aquest producte i afegeix un simulador de pla de pensions. Es pot descarregar a les botigues d’Apple i Google.

Estem contents, perquè Aquafadas ha seleccionat la nostra feina per explicar-la com a un dels casos d’èxit en el món de la publicació digital. Aquí teniu l’enllaç:

http://blog.aquafadas.com/case-study/multiple-platforms-banco-sabadell/

Tecnologia solidària

Les entitats dedicades a la solidaritat sovint basen la seva força en l’activitat voluntària de la gent que els fa costat, utilitzant mètodes clàssics de comunicació i difusió que tenen un abast limitat. Els mitjans de comunicació, especialment els audiovisuals, i internet estan contribuint a fer córrer la tasca d’aquestes entitats. Però el món de la comunicació ara disposa d’eines molt poderoses que poden contribuir, encara més, a donar a conèixer i potser a sumar encara més acció solidària. Aquest és el cas, per exemple, de les publicacions digitals que permeten jugar amb la força de la imatge i la interactivitat amb el lector per fer més atractiu el contingut.

MOCKUP_MEMORIA_BANC_ALIEMNTS_2014

AT Comunicació col·labora des de fa anys amb el Banc del Aliments. Continua llegint

Cliquem el Bütton?

Comentàvem en l’últim post alguns dels sistemes més utilitzats per generar publicacions digitals. En aquesta ocasió, aprofondim sobre un dels que sembla que té més possibilitats. Hem anat a visitar l’estudi barceloní, Cero Design que és la casa mare de Bütton, pluggin per crear i gestionar publicacions interactives digitals amb el programa InDesign.

Fins ara, a AT Comunicació hem treballat amb Twixl i Adobe DPS, entre d’altres. Són probablement les més populars en el món del disseny gràfic, però Bütton ens ha cridat l’atenció perquè incorpora algunes novetats interessants. A l’hora d’avaluar aplicacions, és important tenir en compte les prestacions que ofereix, la usabilitat, el preu i, sobretot, a quins sistemes i dispositius permet publicar els treballs que fas.

Prenent com a base aquests paràmetres, Bütton ens sembla molt bona perquè permet publicar a tots els sistemes presents en el mercat. A més, permet implementar animacions sense necessitat de fer programació externa. A tot això, hi hem d’afegir que incorpora l’efecte parallax (moviment d’objectes a diferents velocitats en una mateixa pàgina), el que suposa un plus d’espectacularitat i moviment en les publicacions digitals. Continua llegint

Les eines per a publicacions digitals a debat

Una cinquantena de professionals del disseny gràfic ens vàrem reunir a l’escola BAU de Barcelona el passat 3 de juliol. Era la 8a trobada del grup d’usuaris d’Adobe Indesign. Aquest és un grup cada vegada més nombrós que va néixer a través de la xarxa, Linkedin. En Xevi Olivé, de :FAQ-Benguiat, expert en la matèria i formador en eines de disseny, és el coordinador d’aquest fòrum d’ajut i intercanvi d’idees i experiències.

PRESENTACIO BAU 3En aquesta ocasió, vàrem obrir un debat sobre algunes de les diverses eines existents per a l’elaboració de publicacions digitals per a Ipad i altres dispositius. A més de l’estàndar Adobe DPS, altres pluggins com Twixl o Aquafadas es van obrint camí i són cada vegada més utilitzats pels professionals del disseny. Però, són pràctics? Funcionen bé? Realment ofereixen totes les possibilitats que diuen els departaments de màrqueting d’aquestes empreses? No estem segurs d’haver trobat totes les respostes durant la jornada de debat, però si que vàrem arribar a la conclusió que “n’hi ha més, com ara Bütton i que cap d’ells és perfecte, sobretot pel que fa a les polítiques d’us”. Continua llegint

Què és el que veus?

Ha passat gairebé un segle des que el pintor surrealista belga, Renne Magritte, va plantejar un  dubte filosòfic amb el famós quadre de la pipa i la inscripció: “ceci n’est pas une pipe”. Tenia tota la raó i ara, 90 anys més tard i en plena era de la imatge encara ho veiem més clar. La publicitat, el disseny, la comunicació en definitiva, ens ajuden a fer-nos una idea de com és un producte. Però la foto, el dibuix – tal i com deia Magritte – és només una representació de l’objecte, no és l’objecte.

imatge de Wikipedia.org

imatge de Wikipedia.org

Però, anem una mica més enllà. I l’objecte? Té el nom que li toca?  Aquest és el cas, per exemple, del “ratolí”  . Es va inventar com a eina de suport per fer més fàcil i pràctic l’us dels ordinadors. Els primers, tenien una forma més aviat rectangular però amb les vores arrodonides, i anaven connectats a través d’un cable a la CPU. El conjunt recordava la forma d’una rata petita i, d’aquí, el nom ja universal de ratolí (traducció literal del terme original “mouse”).  Continua llegint

El cafè de l’Àlex

Aquesta és la història d’una col·lecció molt original.

Diuen dels dissenyadors que som uns bojos del dibuix. Segurament és cert. Ens dónes un llàpis, un retolador o qualsevol estri que serveixi per pintar i s’ens en va la mà com els peus dels ballarins quan començar a sonar la música.

Aquest és el cas, per exemple, de l’Àlex que, sense gairebé adonar-se’n, ja ha fet més de 200 dissenys en tapes de cafè. Si, ho has llegit correctament: tapes de cafès “take away” del bar on anem a esmorzar cada dia els d’ATComunicació.

disseny ATComunicació de l'ÀlexTot va començar un estiu. Cada dia baixàvem a buscar l’entrepà i un tallat al bar. El cafè “per endur” ens el servien en un gots blancs de porexpán amb tapa del mateix material. Mentre es cruspia el “bocata”, l’Àlex anava mirant el got. En aquell moment, el recipient ja no ho era, s’havia convertit en la superfície perfecta per fer córrer la imaginació amb el retolador. Aquella tapa perfectament rodona i tan blanca era una temptació impossible de superar. La mà i la ment van connectar immediatament i, al cap d’uns minuts, havia desaparegut el got blanc. S’havia transformat en una modesta però elegant obra d’art.

A partir d’aquell dia, els esmorzars de l’Àlex, conegut com a Lion Billar en el món el disseny, van passar a tenir 3 parts: l’entrepà, el tallat i decorar la tapa del got pel cafè.

Sense pensar-hi massa, vàrem anar guardant les peces. Una damunt de l’altra. Al principi, no en fèiem massa cas, però aquest costum ens va anar cridant l’atenció fins el punt de suggerir-li dibuixos diversos com ara, l’escut del Liverpool o els personatges de Calvin i Hobbes, entre d’altres.

La col·lecció anava creixent i l’Àlex, fins i tot va publicar els dissenys que havia creat a Tumblr. Però un bon dia, va arribar la crisi: el bar havia canviat els gots: ara eren….de plàstic!!! A més, la tapa ja no era plana; tenia uns relleus en forma d’estrella que dificultaven la pràctica del dibuix. La col·lecció del cafè de l’Àlex corria perill de desaparèixer.

Però qui ho porta a la sang…. L’Àlex va trobar la manera de superar-ho: tal i com fan els bons sastres, primer embasta amb llàpis i després ho remata amb el retolador. El resultat, ja tenim material per fer una bona exposició. Tant és així, que hem decidit que un d’aquests dissenys tant originals sigui la capçalera del nostre blog.

Esperem que us agradi!

Ens estem rentant la cara virtual!

La tecnologia, el disseny, la imatge,…. Vivim temps de canvis ràpids, de renovacions constants. El que avui és una novetat a internet, en no res ja ha passat de moda, i ha estat superat per una nova app, disseny, imatge més avançada, etc.

I seguint el signe dels temps, a AT Comunicació hem decidit arxivar el que va ser el nostre primer espai web per obrir-ne un de nou. Aquest, l’estem “vestint” amb el més avançat en comunicació a través de la xarxa.

Àlex, Jordi, Lluís i Pep en plena feina

Àlex, Jordi, Lluís i Pep en plena feina

Continua llegint

Viure en 3 dimensions

Hem sentit moltes vegades que la realitat sempre supera la ficció. Novel·les visionàries com les d’en Juli Verne i Orwell o ficcions cinematogràfiques com Terminator van passar a la història com a històries molt imaginatives però, al cap dels anys, les hem vist fetes realitat i fins i tot superades.

Actualment, s’està perfeccionant, encara més, un giny capaç de fabricar gairebé qualsevol cosa. Les impressores 3D.

Aquest mes de febrer vàrem poder veure en directe com una d’aquestes màquines és capaç de fer rèpliques d’ella mateixa. La sala Vinçon de Barcelona va acollir una exposició que es muntava i creixia tota sola cada dia gràcies a les impressores RepRap BCN3D+. El muntatge, pensat i dirigit pel dissenyador, Diego Ramos Carrascosa, es basava en veure com una impressora 3D anava fabricant les peces necessàries per muntar una màquina idèntica, a més dels suports expositius.

Segons expliquen a Vinçon, “la flexibilitat en el procés de fabricació permet a aquestes impressores la producció de peces a escala domèstica i industrial a baix cost i en un temps reduït. Aquesta capacitat de producció juntament amb el fet que les impressores estan formades per peces de plàstic, dóna peu a que una impressora pugui produir els elements necessaris per a clonar-se a si mateixa”.

foto impressora 3DÉs l’exemple més recent del que és capaç de fer una impressora 3D. Aquestes màquines funcionen com les impressores que coneixem però, en comptes de tinta dipositen el material amb el que hem omplert els cartutxos en capes. D’aquesta manera apareix l’objecte que volíem fabricar. Continua llegint