L’home de les mil cares

Un llamp vermell, cridaner, brillant, estrident creuant-li la cara de dalt a baix. És potser la imatge més coneguda del desaparegut, David Bowie que aquests dies hem pogut tornar a veure a múltiples fotos, dibuixos i il·lustracions a diversos mitjans de comunicació i també a multitud de comptes de les xarxes socials.

David-Bowie-Is.jpg

1ce32083.jpg

Cada vegada que desapareix algun famós, el núvol informatiu s’omple de necrològiques, records, biografies,… però quan es tracta d’algú que, a més de haver estat un músic prodigiós, ha jugat a cridar l’atenció – gairebé a provocar- amb canvis d’imatge constants, els homenatges plàstics creixen exponencialment.

De fet, a la pàgina web de Bowie hi trobem una cita que defineix molt bé el personatge: “As was the case with Miles Davis in jazz, Bowie has come not just to represent his innovations but to symbolize modern rock as an idiom in which literacy, art, fashion, style, sexual exploration and social commentary can be rolled into one.” Rolling Stone magazine

(Igual que Miles Davis en el jazz, Bowie arriba no només per representar les seves innovacions, si no per simbolitzar el rock modern com un llenguatge que conté, alhora, l’art, la moda, l’estil, l’exploració sexual i la notorietat social).

Conegut com el Duc Blanc per la seva indumentària en l’època de tendència glam, músic, cantant, actor de cinema, productor,… però sobretot, un gran provocador. Exemple d’això és la Societat per a la Prevenció de la Crueltat contra los Homes amb el Cabell Llarg que va fundar el 1964, quan tenia 17 anys, i que va anar a presentar a la BBC. Gran fan dels Rolling Stones, amic íntim de John Lennon i Yoko Onno, Bowie sempre va voler destacar amb pentinats impossibles, maquillatges cridaners i un estil sovint a contra-corrent dels cànnons de la moda convencional. Potser el va influir la anisocoria (assimetria de les pupiles) que patia des que, en una baralla a l’institut, el seu amic, George Underwood, li va clavar un cop de puny que, després d’unes quantes intervencions quirúrgiques, li va deixar la pupila dilatada de manera permanent, provocant aquesta sensació de tenir els ulls de color diferent.

OKÉs evident que algú amb aquesta personalitat eclèctica i tan potent fa volar la imaginació a qualsevol dibuixant, dissenyador o amant de l’art gràfica. A nosaltres també ens ha inspirat un petit record en forma de llamp. Divendres 8 de gener el Duc Blanc va publicar el seu darrer treball, i per celebrar-ho l’Àlex va fer una tapa riallera amb el llamp. Malauradament 3 dies després aquest darrer treball es va convertir en la seva obra pòstuma, i l’Àlex ho va tenir clar…

A part de la tapa de l’Àlex, també hem intentat fer una mica de recull del que ens ha agradat més entre els milers de dibuixos que hem trobat a la xarxa. Com podeu comprovar, l’enginy ha estat a l’alçada de l’home que es va vendre el món…

I a tu, què t’inspira en David Bowie?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s