Hibakusha

Yoshiko Kajimoto, supervivent del bombardeig d’Hiroshima, durant la matinada del 6 d’agost del 1945, va ser la protagonista de la inauguració de l’exposició “Hiroshima – Nagasaki, 70 anys de la bomba atòmica” al museu de Granollers. Aquesta hibakusha (així és com anomenen els japonesos als seus supervivents del desastre nuclear), tenia 14 anys quan Hiroshima es va convertir en l’infern.  Acompanyada pel cònsul del Japó a Barcelona,Takashi Fuchigami, la supervivent es va passejar per la mostra dissenyada per AT Comunicació que s’ha pogut veure al Born Centre Cultural de Barcelona fins el 8 de febrer i ara a Granollers fins el dia 8 de març.

La nostra, ha estat una feina tècnica i creativa. Però, mentre la fèiem, mentre dissenyàvem els panells de l’exposició amb les imatges i els textos elaborats pels Museus de la Pau d’Hiroshima i Nagasaki, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Granollers, ens va tornar a passar pel cap tot el que hem llegit i/o estudiat sobre els fets de la Segona Guerra Mundial. Per això teníem ganes de conèixer la senyora Kajimoto. El seu testimoni és colpidor però, la seguretat i la “calma asiàtica” amb la que s’expressa encara fa més impressió.

Tothom coneix la història narrada en els llibres: el 6 d’agost de 1945, l’avió nord-americà ‘Enola Gay’ sobrevolava la població japonesa d’Hiroshima quan va deixar anar la ‘Little boy’, la primera bomba atòmica que va esclatar de la història. Però poca gent ha pogut escoltar la història particular de Yoshiko: “aquell dia estava treballant, com sempre a la fàbrica. De cop, tot va esclatar i es va convertir en un núvol de foc”. Segons explica, va ser de les “persones amb sort que van patir menys ferides”. Això li va permetre posar-se a ajudar als equips sanitaris. La hibakusha relata que una de les sensacions més terribles que va sentir, va ser “no poder donar aigua als ferits. Senties constantment gent amb el cos destrossat que demanava aigua, però els metges ens dèien que no els féssim cas perquè, la diferència de temperatura de l’aigua amb la que teníen els seus cossos podia provocar una reacció fatal i matar-los. Molts van morir igualment, i a mi em va quedar la recança”.

Durant aquells dies terribles, la Yoshiko va perdre el contacte amb la seva família: ” quan el meu pare em va localitzar, vaig viure un moment molt emocionant perquè ell es pensava que jo també havia mort”. Actualment, amb 84 anys, es dedica a voltar pel món explicant la seva traumàtica experiència. “Penso que tinc l’obligació d’anar explicant què va passar perquè no es torni a repetir mai més”.

L’exposició del museu de Granollers, tal i com vam explicar en un article anterior, recorda els fets de l’agost de 1945 i les conseqüències per la gent que ho va patir. A més dels panells informatius, audiovisuals i d’altre material gràfic, la mostra també compta amb una selecció de materials d’ús quotidià que van ser recuperats després de l’explosió i que mostra els danys causats pels diferents efectes de la bomba atòmica.

Diuen que hauríem d’aprendre de la Història per tal de no cometre els mateixos errors. Els companys d’AT Comunicació hi estem completament d’acord.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s